|
Sant Jordi
Màrtir i patró de Catalunya 
De la vida del sant no se´n tenen dades històriques, solament
referències bibliogràfiques, com són les Acta Sanctorum (segle V), el
Georgslied (segle XI) o els escrits de Jacopo da Varazze (La Llegenda
Àuria, segle XIII). La tradició el fa fill de Geronci, un oficial romà de Capadocia destinat a Diòspolis, actual Lod (Israel). Allà es casà amb una jove local, anomenada Policromia, i tingueren un fill; Georgius (Jordi). Quan va arribar a la majoria d’edat, Jordi s´allistà a l´exèrcit romà, tot seguint els passos del seu pare. Quan comptava trenta anys, el destinaren a Nicomèdia com a tribú i entrà a formar part de la guàrdia personal de l’emperador Dioclecià. El 303, l´emperador ordena una persecució contra els cristians però el tribú Jordi es nega a actuar. Interrogat, els comunica que era cristià. Dioclecià va ordenar la seva tortura; fou encadenat a una roda d´espases i posteriorment, decapitat. La tradició comenta que l´esposa de l´emperador, Alexandra, i Atanasi -un sacerdot pagà-, es convertiren al cristianisme veient l´exemple de Jordi, i poc després també foren martiritzats. El cos del màrtir Jordi fou traslladat a Diòspolis. Damunt la tomba, pocs anys després Constantí I hi féu edificar una església en honor seu, seguint els consells d’Eusebi de Cesarea. El 494 fou santificat pel papa Gelasi I. Sant Jordi és el patró de diverses nacions i territoris, entre els quals hi ha Anglaterra, Aragó, Catalunya, Geòrgia, Etiòpia, Bulgària, Portugal, etc.
A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del
segle XV i el seu patronatge ja és esmentat a principis del segle XI. La
tradició catalana (Costumari Amades i Les Tradicions religioses de
Catalunya) creu esdevinguda la seva gesta llegendària, de la mort d’un
drac, a la població de Montblanc (arxidiòcesi de Tarragona).
|
